Recuerdos de un patio de Alepo

.
Una de estas noches, cogí el sueño mientras me imaginaba en este patio, echando mano de mi memoria para atrapar de nuevo cada uno de sus detalles... La fuente de mármol y el joven olivo que le da sombra. La penumbra misteriosa del iwan, en el que me hubiera gustado recogerme para escuchar uno de los cuentos de Scheherezade. Las numerosas ventanas que regalan la luz y el frescor del patio a las habitaciones de la casa, sobre todo las de la hilera superior, pequeñas, esbeltas, coquetas, con sus arcos inconfundiblemente islámicos. Las farolas que salpican colores al caer el sol... Incluso el tono cálido levemente rosado del pavimento y los muros. Tan sólo cerrar los ojos, y casi puedo sentir la textura rugosa y fría de aquellas piedras... Y en cambio, que lejana e irreal me parece Siria cada vez que leo y escucho las noticias de las atrocidades que están sufriendo sus gentes. Casi un año después de alojarnos en la preciosa y acogedora casa solariega que se levanta alrededor de este patio de Alepo.

Foto: 7 de marzo de 2011.

Paestum

.Havent estat l’any passat a Sicília, i havent contemplat els temples de Segesta i Agrigento, enguany ens hem deixat enamorar per Paestum. Amb els seus tres magnífics temples dòrics erigits al bell mig de la ciutat -ara en ruïnes-, Paestum et contagia la sensació d’equilibri i harmonia que cercaven els antics grecs en l’art i l’arquitectura, i que va enamorar a tot els viatgers del Grand Tour que -entre els segles XVIII i XIX- creuaven Itàlia per a impregnar-se de la bellesa i la cultura de l’antiguitat clàssica.
.
Al Museu de Paestum es conserven pintures murals realitzades a l'interior de tombes. Entre els exemples exposats, destaquen les pintures de la "Tomba del Tuffatore", que expressen una celebració de la vida, tal com la devia entendre i gaudir la persona per a la qual es va fer aquesta tomba. A la part superior, del mateix sepulcre, l'artista va mostrar l'ànima del difunt enfrontant-se al més enllà amb la confiança i l'esportivitat d'un nedador que es llença de cap a l'aigua (vid. Averno).

(Fotos: 28 de març de 2010).

El llac Averno

.
Al nord-oest de Nàpols, la comarca que s’estén fins al Cap de Miseno s’anomena Campi Flegrèi (“camps consumits pel foc”) perquè aquests paratges han estat modelats per l’activitat volcànica durant mil·lennis. El subsòl encara bull, aixeca o enfonsa els camps, escup fumaroles al cràter de la Solfatara –a les afores de Pozzuoli- i aigua calenta davant la platja de Baia. Si observeu una vista aèria d’aquesta zona, descobrireu nombrosos cràters encaixats entre el mar i les trames urbanes.
.
El llac Averno (2 d'abril de 2010).
.
Prop de Baia, un d’aquests cràters, esdevingut llacuna en temps immemorials, encara conserva la mateixa atmosfera misteriosa que degué inspirar la Sibil·la Cumana, la que transmetia l'oracle del déu Apol·lo, tal com feia a Grècia la seva col·lega de Delphoi. A l’antiguitat, grecs i romans creien que el llac Averno era una de les entrades del món dels morts.
Malgrat aquestes creences antigues, August va fer excavar un canal que comunicava el llac Averno amb el llac Lucrino, i un altre que enllaçava aquest amb el mar, per a convertir-los en un port militar (el Portus Iulius). Més tard, havent estat arranjat el port de la flota imperial a Misenum, la tranquil·litat va retornar a l’Averno i s’hi varen construir unes termes, de les quals resten murs d’una gran rotonda contemporània del Pantheon.
.

En el llibre VI de l’Eneida, Virgili relata com Aeneas troba l’entrada de l’Inframón a l’Averno (cites de l'Eneida en una estela situada a la vora del llac).

.

A la necròpoli de Paestum, a l’interior d’una tomba (l’anomenada “Tomba del Tuffatore”), un artista anònim va representar el trànsit cap a l’altre món pintant l’ànima nua del difunt en l’instant de capbussar-se en una llacuna (l’Averno?).

Amalfi

. Sota l’arc de la Porta Marina hi ha una inscripció amb una dita del poeta Renato Fucini que diu: “El dia del Judici, per als amalfitans que aniran al Paradís serà un dia com tots els altres”.
Certament, Amalfi és un petit paradís abocat al Mediterrani. Això no obstant, ningú diria que aquesta població tan encisadora era, al segle IX, una ciutat-estat i un empori que competia amb venecians, pisans i genovesos per l’hegemonia comercial al Mediterrani, mentre mantenia la seva independència enfront dels llombards i els sarraïns. Abans de la Primera Croada, els mercaders amalfitans varen fundar a Jerusalem el primer hospital per als peregrins cristians que anaven a Terra Santa, Per això, l’Orde de l’Hospital (avui Sobirana Orde de Malta) va prendre com a emblema la creu de 8 puntes d’Amalfi.
.
La Catedral, amb la seva façana preciosista enfilada dalt d'una escalinata, ofereix una escenografia ideal per a una representació del Parsifal de Wagner.
.
Havent visitat la Catedral i el seu claustre de ressons islàmics sicilians, cal submergir-se en els seus carrerons amagats.
.

(Fotos: 30 de març de 2010)

Pozzuoli

.
Vista del Golf de Pozzuoli (en primer terme: Pozzuoli; en segon terme, d'esquerra a dreta: el cap de Miseno, les illes de Procida i Ischia -darrere-, Bacoli i Baia).
L'antiga Puteoli va ser fundada pels grecs i va esdevenir un dels principals ports de l'Imperi Romà. Aquí va desembarcar l'apòstol Pau per a anar cap a Roma.

(Foto: 2 d'abril de 2010).