Al nord-oest de Nàpols, la comarca que s’estén fins al Cap de Miseno s’anomena Campi Flegrèi (“camps consumits pel foc”) perquè aquests paratges han estat modelats per l’activitat volcànica durant mil·lennis. El subsòl encara bull, aixeca o enfonsa els camps, escup fumaroles al cràter de la Solfatara –a les afores de Pozzuoli- i aigua calenta davant la platja de Baia. Si observeu una vista aèria d’aquesta zona, descobrireu nombrosos cràters encaixats entre el mar i les trames urbanes.
.
El llac Averno (2 d'abril de 2010)..
Prop de Baia, un d’aquests cràters, esdevingut llacuna en temps immemorials, encara conserva la mateixa atmosfera misteriosa que degué inspirar la Sibil·la Cumana, la que transmetia l'oracle del déu Apol·lo, tal com feia a Grècia la seva col·lega de Delphoi. A l’antiguitat, grecs i romans creien que el llac Averno era una de les entrades del món dels morts.
Malgrat aquestes creences antigues, August va fer excavar un canal que comunicava el llac Averno amb el llac Lucrino, i un altre que enllaçava aquest amb el mar, per a convertir-los en un port militar (el Portus Iulius). Més tard, havent estat arranjat el port de la flota imperial a Misenum, la tranquil·litat va retornar a l’Averno i s’hi varen construir unes termes, de les quals resten murs d’una gran rotonda contemporània del Pantheon.
.
En el llibre VI de l’Eneida, Virgili relata com Aeneas troba l’entrada de l’Inframón a l’Averno (cites de l'Eneida en una estela situada a la vora del llac)..
A la necròpoli de Paestum, a l’interior d’una tomba (l’anomenada “Tomba del Tuffatore”), un artista anònim va representar el trànsit cap a l’altre món pintant l’ànima nua del difunt en l’instant de capbussar-se en una llacuna (l’Averno?).
A la necròpoli de Paestum, a l’interior d’una tomba (l’anomenada “Tomba del Tuffatore”), un artista anònim va representar el trànsit cap a l’altre món pintant l’ànima nua del difunt en l’instant de capbussar-se en una llacuna (l’Averno?).
2 comentaris:
Hola Jesús, es curiós, estem acostumats a que les representacions del trànsit cap a l’altre vida ens suggereixen conceptes d’enlairament i rarament anem sols, normalment surten acompanyats de personatges protectors (per exemple: l’anima apareix descansat sobre uns llençols que son portats per figures psicopompes)
Si aquest dibuix representa aquest trànsit, o el difunt era molt valent i ho tenia tot molt clar... o potser el que volia era anar a rescatar alguna cosa amb esperança de poder retornar, quelcom semblat a l’escena de la baixada de Crist als inferns, que creus?
Una abraçada
Aquesta escena va ser pintada a l'interior d'una tomba, per la qual cosa, no crec que el difunt pensés, d'entrada, en un viatge de retorn. Si et fixes en les altres pintures, de les quals hi he penjat una altra imatge, la del banquet, sembla que el difunt vol transmetre que ha viscut una vida amb intensitat. El banquet és una celebració, per tant, en aquest context, una celebració de tota una vida. Per tant, no s'acomiada amb nostalgia; no hi ha lloc per la tristesa. I, en la pintura que comentem, es llença literalment de cap a l'altre món. Quina forma més clara i fresca d'expressar confiança en l'avenir, no?
Publica un comentari a l'entrada