Vista des del camí que porta de Marienbrücke a Neuschwanstein
.
Neuschwanstein, 12 i 13 d’agost de 2008
Els meus pares em varen portar al castell de Neuschwanstein quan jo tenia 9 anys. Tot i que el meu prototipus ideal de castell és a Escòcia, aquell castell de fades em va fascinar. Mai he oblidat l’impacte que em va produir el seu dormitori, amb aquell llit que semblava gairebé una petita catedral gòtica. D’aleshores ençà, em va interessar també la figura del Rei Lluís II de Baviera, que vaig poder conèixer millor anys després, essent ja un adolescent, quan vaig veure la pel·lícula de Visconti, i també a través de les il·lustracions d’un llibre alemany del 1900, que descriu amb detall la producció artística promoguda pel Rei.
Enguany, aquell vell desig de tornar-hi s’ha fet realitat. El 12 d’agost, l’Iztok i jo hi vàrem anar des de Ljubljana, amb tren fins a Füssen (amb canvi a Munic), i amb bus fins a Hohenschwangau, on vàrem fer nit en un bread&breakfast amb regust bavarès.
El castell de Hohenschwangau el va fer construir el pare de Lluís II damunt les restes d’un castell medieval. Quan el veus des de Neuschwanstein, sembla haver estat col·locat per un artista enmig del panorama (foto superior).
.
Els meus pares em varen portar al castell de Neuschwanstein quan jo tenia 9 anys. Tot i que el meu prototipus ideal de castell és a Escòcia, aquell castell de fades em va fascinar. Mai he oblidat l’impacte que em va produir el seu dormitori, amb aquell llit que semblava gairebé una petita catedral gòtica. D’aleshores ençà, em va interessar també la figura del Rei Lluís II de Baviera, que vaig poder conèixer millor anys després, essent ja un adolescent, quan vaig veure la pel·lícula de Visconti, i també a través de les il·lustracions d’un llibre alemany del 1900, que descriu amb detall la producció artística promoguda pel Rei.
Enguany, aquell vell desig de tornar-hi s’ha fet realitat. El 12 d’agost, l’Iztok i jo hi vàrem anar des de Ljubljana, amb tren fins a Füssen (amb canvi a Munic), i amb bus fins a Hohenschwangau, on vàrem fer nit en un bread&breakfast amb regust bavarès.
El castell de Hohenschwangau el va fer construir el pare de Lluís II damunt les restes d’un castell medieval. Quan el veus des de Neuschwanstein, sembla haver estat col·locat per un artista enmig del panorama (foto superior).
.
Vista de Neuschwanstein des del castell de Hohenschwangau
Camí de Neuschwanstein, cal pujar primer al pont anomenat de Marienbrücke, per a gaudir d’una bona vista del Castell emmarcat pel paisatge. Quant a la visita al Castell, entre tants grups que esperen el seu torn, és tan ràpida que no tens temps d’assimilar gaire el que veus. Tenia molt d’interès en contemplar la decoració de salons, cambres i passadissos, igual que tots els mobles i objectes, creats expressament per al lloc que ocupen... però, la guia quasi em va haver d’arrencar del dormitori del Rei, mentre els meus ulls intentaven captar i capturar fins el detall més petit.
En fi, que el meu desig de Neuschwanstein encara no ha estat saciat. Però, la propera vegada hauríem d’anar en temporada baixa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada